...de l'aficionat

2011-11-13T13:38:00.000-08:00

tancat

barrat el pas del futur
només us queda vagarejar per poemes (in)acabats

circumstància sota el teclat
automatisme

digerint creacions pròpies
-allau de versos alhora-

defecant podridures
veremant matèries desconegudes
fermentant el nou ciment

Tot té un final

2011-09-13T03:30:00.000-07:00

ara si
que ho puc dir
ara si
que m'atreveixo a dir
ara si
que em deixo dir
ara si
que decideixo dir

ara si
crema la barraca de palla 2.0
i amb ella,
tots els versos que hi ha escrits
moren,
lentament,
ofegats del fum,
en un rebotar d'afirmacions i negacions que apareixen als últims molts segons
socarrimats per la falta de futur
deixant un rastre a rupestre

però conscients de la vida que han dut
i que, si Internet vol,
algú en farà fora una mica de pols pixel·lada

en pitjar el botó del ratolí
-fer click-

en repassar les corbes que fan les lletres
en viure allò escrit
com un abecedari que va prenen forma a mida que s'omple l'arxiu
i, sobretot, com

una firma inacabada

Ara Mateix Revolution

2011-09-10T03:58:00.000-07:00

(poema-revisió d'Ara Mateix de Miquel Martí i Pol. Apunt visual: blogger no té en compte l'estructura desigual de la poesia)

Ara mateix prenc aquest micròfon

i amb el vent de l'aire projecto versos

tot ple de propòsits

Les promeses que els van dur a votar

son ara presses que ens cremen

i els anys caduquen

Del no-res a les miques, i sempre amb els pixats a la cara

quin descens d'entrebancs en xecs i mentides arrossegades

I som on podem: més val adonar-se'n, dir-ho i compartir-ho

i fer proclames d'hereus d'un temps de concessions, de miratges

d'un temps on corbates ofeguen cervells,

miralls apunten a melics

i porres dobleguen idees

De res ens serveixen queixes, retrets

ni ofrenes al passat que comprem en diades esbravades

ni en joventuts tutelades

Tenim penes, ràbia, dolor i moltes coses més:

una història que ens ensenya

i un territori que asfixia

amb el nostre viure

Posem-nos en combat d'una vegada i amb el puny alçat invoquem l'estel que ens reclama

Que ens escoltin enemics i adormits

i que tot

els peti a la cara

I en acabat, qui no sigui amb nosaltres,

via fora! ben lluny

cap altres contrades!

Que tot haurà de ser i tot és possible

encara

2011-08-04T10:33:00.001-07:00

poemari tancat
qui sap si només
per vacances

3 pel #acelobert

2011-07-25T08:16:00.000-07:00

1.
tots tenim un pla
amagat darrera la paret
la paret és la cara dels arquitectes
arquitectes són cordes en acords de diumenge

2.
el micròfon és el pinzell de la veu
i la paret és només l'avui d'un vers de demà

3.
Els límits de la paret
no són els seus colors

són tres pomes o versos que van aparèixer ahir a la primera sessió del projecte "fes-t'ho tu mateix": A Cel Obert (que és una iniciativa d'uns amics que obren terrats i patis de casa seva i els omplen de cultura i art)

2011-07-13T11:50:00.001-07:00

un poeta aïllat de l'escena
-si és que n'hi ha d'escena-
perquè no té padrins ni padrines

que no vol sortir de l'ou
o de l'armari
o de la cova del bloc

potser per la por
del port de la seguretat
-de quan no et diuen si si o si no-
o per conscient dels límits del que escriu
o del límit del que vol dir ser poeta
o de la frontera que és la puta poesia

o perquè ningú mai li ha dit
que és un diamant en brut
-perquè no ho deu ser, oi?
si ningú li ha dit? oi?-

escriu, últimament,
per intuïció
profunda, sencera, fondària, inconscient
animal, antisocial imperfecte i sense-sostre

i potser buida

buida sobretot de grans paraules de diccionari de molts fulls que només tenen els qui estudien
o buit de paraules que l'allunyen
o de significats que no arriben a l'altre
o de paraules que només regalimen egos i posats d'escenari

potser només li cal això,

un bloc
i no saber del cert i del segur i del dret i del revés si algú el llegeix
algun recital
entre amics i algun desconegut

i poca cosa més
que algues i hamaques,
i cagar-se en el rellotge
i sobretot
cagar-se en el fer-ho bé
cagar-se en el fer-ho bé
cagar-se en el fer-ho bé
cagar-se en el fer-ho bé
i eixugar-se amb les paraules que s'allunyen

i fer un recital només amb la merda a l'escenari

la poesia

2011-07-11T14:40:00.001-07:00

la poesia podria/hauria/ha de ser provocació, incendi, raig de llum directe als ulls i música de roques baixant pels penya-segats

devoro

2011-07-07T11:42:00.001-07:00

devoro
lletres en aquesta mar de pantalles teclejades

devoro
imatges que són com les fulles caduques que estudiava a primària

devoro
música sobre infinits balcons de segon pis

devoro
idees fantasies calumnies mitges veritats i sobretot algunes (in)certeses

devoro
en massa i el filtre comença a ser necessari

devoro
i escric lletres de mar que projecten
imatges de fulles caient als balcons

(i devoro
devoradors que jutgen el bé i el mal)

rellotge

2011-06-30T08:31:00.000-07:00

sovint s'estiren tant les agulles del rellotge
que els bioritmes són
trencadisses,
passadissos llargs i enfosquits i amb olor a podrit,
cotxes que passen al carrer mentre tu proves de dormir amb l'orella inevitablement enganxada a la persiana

sovint les agulles donen tantes voltes que els números
es capgiren
vomitant segons,
escopint minuts,
cagant hores líquides i llefiscoses

sovint el rellotge es desfà i Dalí ressuscita
encarnat en un tic-tac sorollós,
més que molest,
fent olor de benzina que crema
o mosquit que marxa content d'haver picat tres cops en un minut

sovint

és el moment que reafirmes la voluntat de no poder dir l'hora a ningú
sense haver de buscar el telefon mòbil

o
dit d'altra manera

perquè vas decidir sent pre-adolescent
no posar-te mai cap rellotge per polsera

2011-05-20T06:39:00.001-07:00

Sembla que s'encenen les brases
i l'olla de fang surt del forn de llenya

Surt al carrer!
Surt al carrer!

Intercanvi de vides
comissions, sacs i cadires,
cooperació
a les brases!

de l'espontanïetat a l'autoorganització
de la gasolina al llumí,
el ser col·lectiu desperta
el ser vessa
fen-t'ho tot
brasa

podrem anar de la indignació a la proposta?
de la queixa a la desobediència?
de les brases al sucarrim?

Sigui com sigui, passi el que passi
només una cosa es clara:

Som nosaltres, el del pis d'abaix,
qui obligarà a moure les fitxes,
qui tallarà els fils que ens marquen el ritme a seguir

qui sabrà imaginar un futur impossible d'assolir
que comença amb les brases

2011-04-12T04:25:00.000-07:00

Una tirada

del malestar
al mal intens

elevar a la màxima coherència
l'absurditat i conviure
amb els barrots suats d'ànima

Antipoesia per Barcelona

2011-04-08T08:27:00.000-07:00

Introduzca la tarjeta..
(i la introdueixo)
Extraiga la tarjeta,
lectura erron-í-a

Al tren, ja ni ens mirem amb curiositat de qui serà i on 'nirà,
mirem el 20 minutos o l'ADN
titulars barats d'una realitat massa cara
i se'ns talla la respiració
escoltem els cascos d'Ipods i reproductors
i ni mirem fora la finestra

Al passeig de gràcia, a les 8 del matí,
hi ha una processó de la classe treballadora
que no piula, que no es queixa, que no respira
dia a dia, matí a matí, després de la nit abans del dia d'anar a tornar a treballar

Als passadissos
el món subterrani no vol escoltar el savi de l'atur.
ell a la cantonada riu de boig i demana de sol
ens fa mal veure en l'altre
el reflex vaporós de l'estabilitat econòmica que ens dirigeix

i al metro, un cop dins,
el zoològic de la comparació.
enamorar-se a cada parada
estimar a cada parada,
odiar a cada parada
viure i morir a cada parada

I un altre cop al passadís
i un altre cop anuncis i bars i botigues barates
i un altre cop esquivant
i un altre cop, sense respirar
i un altre cop a l'andana
i sentir les veus que ens criden a mantenir
l'ordre incontrolable d'una democràcia que només
aspira a fer-se cívica
i un altre cop la porta que s'obre
i tu que hi puges sabent on vas

i es para a Gràcia.
Allà on ens tornem les sardines de la llauna pública:
- Ojo, que hay niños, hombre!
- Vigila!
- Yo quiero entrar!
(i ningú diu que som nosaltres les víctimes de
ser culpables
i preferim odiar-nos tres minuts o cinc o deu o dotze i mig
fins que baixem al nostre destí)

i ho provem
però continuem sense poder respirar

I au som-hi, puja l'escala, posat el jersei
vigila no els toquis, vigila no molestar,
vigiles que no et molestin,
vigila les escales mecàniques no se't mengi la motxilla
tot ordenat, vigila no respiris

Carai de capital!

.....i hauré de tornar i firmaré un pacte de conciliació
fins el següent divorci!

Dia Mundial de la Poesia

2011-03-21T09:07:00.001-07:00

Dia Mundial de la Poesia

Dona treballadora

2011-03-08T08:26:00.001-08:00

Hola dona,
on és la teva llibertat?

Hola home,
on és la teva dignitat?

l'Estat de les coses,
Capital?

2011-03-03T11:24:00.001-08:00

La fàbrica, allà lluny,
escup foc i respira fum

Avui els obrers,
partícules d'aire que l'ajuden a sobreviure,
canten i dansen i es renten
al riu contaminat

Mutants d'una revolució encara per fer

2011-02-24T09:59:00.000-08:00

M'he fet unes ulleres
amb una corda de guitarra

Ara
tot el que veig són
acords

Regal a l'Alba

2011-01-09T12:09:00.000-08:00

(aquest petit poema va ser la meva "firma" al regal col·lectiu a una amiga)

El vers de la vida
i la biblioteca de les emocions.
Desviats per compromís
esquerdem el tot.
La felicitat de fer-se
i sentir-se en els altres
...lliures

trans-incisió

2010-12-22T03:13:00.000-08:00

"fent veure que t'oblido quan miro de trobar-me"
Esteve Plantada

-cas és cas-

és el cas ara.
És un primari estat tranquil
potser d'incisió poètica -ara-,
que bé podria ser etapa transitiva -desprès-

en cap cas lluminosa o obscura
atàvica ni permeable.
En cap cas ferums incerts
o rebombori de la infantesa

en cap cas onada rossegant la pedra,

foc apagat, flama a flama -febles-

o teclat grinyolant o bateria baixa

més aviat
caminets que fan del sostre, un sostre de debò,

al mirador mirant mirar el passar

i la persiana que s'obre un matí de sol picant

Circular
sense ordre ni sentit ni concert ni destí,
alteració de l'imprevist palplantat a l'evolució,
i la sang, remolí d'allò que t'habita invisible
-i a tu, també-
i l'esbós, mai últim, del que no seré

-ni tu, tampoc-
o potser només l'oblit

que és trobar-se buscant o

trobar buscant-se

que encara no sé si és el mateix o no

Autoretrat al Mirall

2010-11-27T08:32:00.001-08:00

"No som un, som multituds"
Jaume Sisterna

A la pols de les cendres del mirall que avui he decidit cremar
hi retrobo les multituds que vaig sent

Contra-manifest

2010-11-10T05:19:00.000-08:00

(visca! aquest és l'últim de la sèrie automàtics..espero poder-ne fer un petit document en format de llibret)

L'art no és religió
ni tampoc tècnica

però l'artista és savi
no pas perquè sàpiga
sinó perquè compren:

la intuïció és la fe o la creença
que el fa seguir saltant pels buits creatius

No ens serviran bíblies, ni constitucions, ni manifestos
no ens caldran escoles, dogmes o suports convertits en sales,
premis, festivals o personatges de l'imperi literari

Només tu, que escoltes i potser t'emociones
Només ell, que potser escolta i s'adorm
Només totes, que som aquí i ara

sobrevivint a la modernitat de cercar l'absolut
i desafiant la postmodernitat del tot s'hi val

2010-11-08T04:28:00.000-08:00

(dels automàtics)

Bonson:
jeure i contemplar la revolta
de les raons, els sentiments i les emocions
al pati de la ment.

Malson:
provar de ser el domador
de les raons, els sentiments i les emocions
que es revolten al pati de la ment.

Xoc cultural

2010-11-01T12:33:00.000-07:00

(dels automàtics)

Una soca crema la casa
d'un vell am barba blanca
i panxa rodona

Sant Jordi decapita Sant Valentí

Castanya es desfà de Carbassa
en un combat a mort

Tots i totes demanem República a la carta dels reis d'Orient

La pregunta que no vaig poder fer

2010-10-30T09:21:00.000-07:00

(dels automàtics)

ho teníem tot a les mans
quan érem petits, cap els 5 anys,

per aprendre a expressar-nos,
ens hi vau posar un llapis

però què volíeu que expresséssim,
el món que teníem als dits o
el món que vosaltres ens fèieu veure?

2010-10-20T05:40:00.000-07:00

(dels automàtics)

He vomitat tots els versos escrits a la tassa del vàter
mentre al fons sonava aquell cantautor que tant m'agrada

Dubto de tirar la cadena
potser només suren els bons
potser només els dolents
potser i només

de moment m'aixecaré

i he glopejat aigua que escupo al mirall

mai havia pensat que de les restes remullades de la indigestió poètica
hi podia veure un poema tant clar

la creació és on no creus que és
-cada cop i moment en diferent-
i la vestimenta que li poses només qüestió del na fent

necessitat més que desig

2010-10-06T13:11:00.000-07:00

els canvis
els canvis rutinaris
els canvis rutinaris maten
els canvis rutinaris maten la creació
els canvis rutinaris maten la creació de la poesia
els canvis rutinaris maten la creació de la poesia escrita
els canvis rutinaris maten la creació de la poesia escrita definitiva
els canvis rutinaris maten la creació de la poesia escrita definitiva a un bloc
els canvis rutinaris maten la creació de la poesia escrita definitiva a un bloc no

definitiu

Dubte

2010-09-17T04:37:00.000-07:00

(de la sèrie automàtics)

som l'invisible del dubte

el dubte és en si no res del tot

2010-08-30T12:35:00.000-07:00

(de la sèrie automàtics)

El gris de la plaça
els múltiples colors del gris

mor l'acràcia efectiva festiva

Després de tot,
tot recobra
l'acord del gris

2010-08-16T04:10:00.000-07:00

(de la sèrie automàtics)

quants records aguarden les estrelles?
i quants somnis coneix la lluna?

els núvols condensen les penes
i plourà demà

ja cremarem
al sol

el miratge de la nostra rosada

tall automàtic

2010-08-09T11:43:00.001-07:00

la prostituta que mira asseguda
-he travessat-
el tractor llaurar

quants com jo se'n adonen
al passar?

buit autòmatic

2010-08-06T05:19:00.001-07:00

La vacuitat del sol penetra la mollesa dels núvols.
Crema l'esperit boca-badant.
L'ànima reposant,
el ossos endormiscats.

Per pocs segons, infinits en el moment,
tot és igual d'important.
D'equilibrat
i de comú

-raig de sol-

balança del pes del no res

astronomia automàtica

2010-07-24T02:14:00.000-07:00

assegut contemplo el fum que consumeix les estrelles.
la contaminació de les ciutats no és l'anhel,
ni la justícia,
ni la veritat.
Però roman,
consistent i feixuga.

Obvietat empírica impenetrable per la vivesa*

La llei dels nostres dies bruts de grisor.

--
*vivesa
Manifestació de força vital, d'energia, d'exaltació o passió.

Presentació Poems&Blogs

2010-07-03T11:50:00.000-07:00

El dijous vam presentar el llibre Poetes a la xarxa a la llibreria La Central del Raval. Va ser un acte maco, sentit i col·lectiu en el qual Anna Ruiz va dibuixar tots els píxels que ens uneixen.

En Santi Borrell, un dels impulsors del llibre, va gravar alguns dels poemes que vam llegir els autors. Aquí teniu el vídeo del Subpoema, l'article 1 (perquè preàmbul no n'hi ha) de la poesia de l'aficionat.

M'estiro

2010-06-23T04:52:00.000-07:00

" then we'll come from the shadows" (L.Cohen)

M'estiro a l'alçada del terra
i la galta al ciment
i conto les ombres que fan els terrats
i aspiro les ones de les antenes

No són voltors
els que volen sobre el meu cap;
són humans
que només tenen l'ètica de l'estètica
el deler del demà mateix
i el triomf forjat a la bíblia del diner

a terra, el ciment s'endureix

les paraules i els gestos deixen rastre
al morir atropellats com els gats

tornarem de les ombres.

2010-06-08T04:53:00.001-07:00

bogeria és creació
creació és imaginació
imaginació és acció
acció és canvi
canvi és transformació
transformació és direcció
direcció és camí
camí és horitzó
horitzó és centre
centre és essència
essència és infinit
infinit és destí
bogeria és creació
creació és imaginació
imaginació és acció
acció és canvi
canvi és transformació
transformació és direcció
direcció és camí
camí és horitzó
horitzó és centre
centre és essència
essència és infinit
infinit és destí
bogeria és creació
creació és imaginació
imaginació és acció
acció és canvi
canvi és transformació
transformació és direcció
direcció és camí
camí és horitzó
horitzó és centre
centre és essència
essència és infinit
infinit és destí
bogeria és creació
creació és imaginació
imaginació és acció
acció és canvi
canvi és transformació
transformació és direcció
direcció és camí
camí és horitzó
horitzó és centre
centre és essència
essència és infinit
infinit és destí
bogeria és creació
creació és imaginació
imaginació és acció
acció és canvi
canvi és transformació
transformació és direcció
direcció és camí
camí és horitzó
horitzó és centre
centre és essència
essència és infinit
infinit és destí

2010-05-20T10:55:00.000-07:00

"els secrets a l'espai perden el so" anna gual

provo de llençar les paraules a la mar internet
ho provo, però no puc veure si reboten

la naturalesa -la pedra i l'aigua- continuen allà fora

(aquí dins, res ressona
soledat compartida
connexions invisibles)

immensa xarxa
on els peixos es belluguen sense sentit?

l'eco és en l'altre

2010-05-11T01:18:00.001-07:00

(llegir amb posat i to macabre)

Vaig néixer a les flames de casa meva. Cada dia cremo a la creu. Només sóc lliure, alliberant els altres. Us arrenco el cor i els budells, fantasies i records, i els llenço al mar. Em menjo el vostre cervell i els vostres pulmons, pors i anhels. Sou el meu premi. Sou la meva obra. I us penjo al mig de la plaça. Sou lliures. Tothom us veu. Sou: societat

Cuina de l'esquitx

2010-04-30T08:40:00.001-07:00

El plat pla i el full buit.

Jo cuino els versos
a voltes a foc lent,
a voltes amb l'oli bullent.

La mà que agafa
el ganivet esmolat.
Tall incís
al secret de l'abstracció.
I a la paella. Volta i volta.

El sofregit de l'experiència;
hi rectifico sense diccionari.

l'escuma del gest amb les herbes de la utopia

i és la veu
la cambrera tímida
qui us serveix els poemes.

..només les oïdes i la mirada poden sentenciar el resultat final de l'obra artistesana?

2010-04-21T04:48:00.000-07:00

Vull un - jo i un - tu.
La mútua fragilitat ens
acompanya vora els
esvorancs esbiaixats de
la veritat. Les paraules
- que ens acosten-:
llavor, camí i presó.

2010-04-12T15:56:00.000-07:00

Apagueu els mòbils

espolseu-vos les orelles

i treieu-vos les sabates.

Deixeu les idees,

deixeu els projectes.

deixeu-vos.

Adormiu-vos la vida

adormiu-vos les vides.

Peus enlaire,

Tots en l'aire.

L' aire.

Aire

Els sentits en stand-by,

la memòria en stop

i les il·lusions en pause.

Apagueu-vos

robant tot del no res.

Sentiu l'absència (vostra)

que és l'essència : nostra

Fem del silenci la nostra parla,

de l'escolta tota la intenció,

i de la quietud, el gest possible

i comencem.

Jugant amb el vers

2010-03-25T06:54:00.000-07:00

Escric el

vers

I l'esborro de cop

I el refaig a poc a poc, però a l'inrevés

s

rs

ers

vers

8 de març

2010-03-08T14:31:00.000-08:00

Fa 3 dilluns que no em llevo i 12 que no para de ploure.

Quan les lleganyes són les estelles caigudes dels somnis i la saliva enganxosa és el record de l'absència. Els mocs de cada matí són l'oposició radical a fer-me gran cada dia, dia a dia. Quan el pipí no és res més que la sang del riuet de la vida penso la misèria, sento la impotència i no puc -fa tres dilluns- canalitzar-les en pro d'un fer, d'una acció que falqui la incoherència d'existir en un món contradictori que no és mereix ni la presumpció d'innocència ni la defensa pròpia.

(El quart m'he acabat llevant i resulta que ha nevat)

2010-02-25T03:42:00.000-08:00

Els versos : la tranquil·litat

(al paradís : amb la subjectivitat
la lluita : amb la col·lectivitat)

Els versos són
la mà i el martell
que transcriuen les injustícies,
les armes disparant
contra l'edifici fugaç de cada moment,
la gasolina que encén
el laberint de l'automatisme quotidià,
la corda que ens salva
del pou de la indiferència,
la força que fa caure
el mur de la buidor,

els fonaments d'un canvi necessari

2010-02-10T07:41:00.000-08:00

El dubte existencial i la contradicció transversal. Desconèixer els paràmetres -que cabrons- canvien quan arribes al desig. Llevar-se les paraules i tallar-se les parpelles per veure més clar l'obscur mur -de la nit-. L'intens plaer del benestant que juga a l'abisme i no entén que la incertesa li palpa el cap.

Arrupit tocant-se a si mateix per comprovar que -avui- encara sap el que va dir ahir, i sobretot, recorda què no va fer. Posar-se els pantalons i sortir al carrer moll. Les paraules dèbils i confuses que fluïen com excuses (certes) s'han mort en els somnis que mai recordaràs.

La pedra sobre la que seies segueix allà...

2010-02-05T08:01:00.000-08:00

Ni estudis, ni carrera
i ni tan sols dos dies d'experiència.
Només la inquietud de dir-me,
i la incertesa d'estar-m'hi,
L'intent i el desig
i no rendir comptes amb ningú.
P O E S I A
de 3 minuts : 1 minut

Si la teorització és pels teòrics;

La poetització pels filòlegs
i la filosofització pels filòsofs.

(Ni tan sols aquesta és la meva poesia)

Cer + In

2010-01-28T05:04:00.000-08:00

Certesa

s’aferra al dèbil cercle de les paraules
i es presenta al circ de la realitat quotidiana..

Incertesa

s’amaga rere el paradís infinit de les nocions
i sobresurt en cada una de les abstraccions que tu i jo discutim.

D’elles en brolla l’esperança
i en floten totes les mancances

STOP

2010-01-13T04:38:00.000-08:00

No es que perdi la poesia, és que els fills de puta no em deixen seure-hi. Així que decideixo agafar el ganivet i tallar-me just per sota de la cabellera, com els indis:

L'ideal pensat, el filtre de l'aprenentatge o estudiant de matèries ràpides, Mcdonald's del coneixement. Fotocòpies mentals i no escànners del lliure pensar. Personalitat, criteri propi o dir el que esperen que diguis d'ells, per ells i amb ells. Passar per l'adreçador i després per l'aro com el gos cremant-se la llengua. Vomitar conceptes sense haver-s'hi emborratxat: gastroenteritis acadèmica. Lloro passat de voltes o baixar el cap i posar-lo sota l'ala..desplomada. Captacions del que ets segmentades per criteris externs. Objectius proposats? Avaluacions imposades transvestint-se d'aprenentatges, allò de la mona de seda. La motivació penjada al mig de la plaça, del teu ventre. I la inèrcia indueix al suïcidi a la iniciativa en nom de l'adaptació com si pogués voler ser la Justícia en majúscules.

Posició

2009-12-18T11:28:00.000-08:00

Provar de discernir
el que és de l'ésser humà
i el que és de la natura.

Seure al bell mig
del terratrèmol, llepar
el primer raig de sol.

Defensar la nocturnitat
de l'ànima, la il·lògica
de la raó i l'abstracció
de l'empirisme.

L'aigua d'una cascada
m'ha entrat (directa) dins
els pantalons. Em masturba
la fantasia de fer gemegar
la Utopia.

1/4 d'un poema

2009-12-11T04:44:00.000-08:00

La poesia és Possibilitat i Opció.
La poesia és Estímul i Seducció.
La poesia és Iniciativa i Acció.

(efectivament té 4 parts i la central és aquesta. El poema du una cita invisible:

"la poesía, según antonio orihuela, es acción, resistencia, posibilidad de cambio, cambio de posibilidad, posición, lucidez, bocadillo de bruma, bala, voz" G. Escarpa)

Lliure la paraula: lliurar la paraula.

2009-11-21T05:20:00.000-08:00

“La libertà di esprimersi”
Sergio Garau

-Penetra l’oració.
Oralitat lliure-

Llibertinatge de la paraula,
llibertat d’expressió:
la veu pensant.

Col·lectivitat lliure.
Lliure del cos,
alliberada la ment:
lliurat de tu,
lliurat a vosaltres.

La llibertat d’exprimir-se,
l’imaginació al vol.
el silenci lliure:
lliurats els versos.

Versos lliures.
Fiança sota llibertat:
lletres.
Lletres:
encadenades.

La paraula connecta,
el vers suporta,
el poema explica
(només per tu,
només per tots)
la poesia.

Avançant

2009-11-16T06:52:00.000-08:00

Fendint l’ànima llobrega
sento el retró que em diu que no.
Agrest i desbridat de tota culpa
avanço tàciturn cap allò que seré.
Evitant la por que m’enfrevoleix
puc arribar al seté cel que s’engendra
dins el meu cap, dient-me un cop més
que no acabi sent decrèpit d’aquest
teatre d’unifromes conformes.

Subpoema

2009-11-12T01:45:00.001-08:00

Subjectat a la subjectivitat
subjacent
del meu subconscient

(Al subterrani
la substància subalterna)

:

la subversió del jo

* últimament els escric d'una tirada després que hàgin tingut temps de madurar-se al subconscient. Segur que més endavant en revisaré uns quants.

[]

2009-11-02T08:25:00.000-08:00

solitud precisa del poeta.
oratòria il•luminada del filòsof.
sonoritat innata del músic.
claredat lluent del boig.
innocència intacte del nen.
esperança rebel del lluitador.
imprecisió perfecte del creador.

2009-10-23T07:21:00.000-07:00

Resseguim el camí fet,

i desdibuixem els records.

Un anhel d’esperança

que dringa ens omple les butxaques

i seiem junts a les portes de l’horitzó:

que hi ha de nou en nosaltres?

que hi haurà de vell en el futur?

[]

2009-10-12T08:22:00.000-07:00

Tots els versos que escric
m'allunyen de la poesia
perquè la poesia ho és tot.

Cada vers que dic
és un vers que mor
ple de vida.

I tu i jo i riem

2009-10-07T09:11:00.000-07:00

Penetrant el teu inconscient
sento els teus ovaris i m'enamoro d'ells.
Assegut a la falda de les teves pors,
m'adormo entre els coixins de les meves excuses
i quan desperto m'abraço a tu perquè la teva pell
em mira i la teva mirada em mata,

i tu i jo

i riem de nosaltres.

Papallones

2009-10-03T04:14:00.000-07:00

"L’esperit ha de fluir lliure i tintar tots els òrgans per treure’ls a la llum del coneixement”

Del llibre " Els LLops"

Em neixen com larves
d’innocència dins els conductes
neuronals inconscients.
Descansen com capolls d’innocència,
i després, mentre viatgen, creixent cucs,
cap els intestins del meu instintiu
estomac, mengen les moreres que pengen
de l’arbre Voluntat. Els seus excrements
són bombolles que, en petar, pinten la
meva consciència de bellesa espiritual.

Són les papallones dels versos lliures,
entregades a descobrir la llum de les

construccions.

[]

2009-09-29T06:45:00.000-07:00

De les arrels desconegudes
en fem arbres difícils de traçar

Com qui no vool

2009-09-28T08:34:00.000-07:00

Com qui no vol,
tota la intenció,
m’endinso sense vacil·lació,
rellisco com si fos el condó.

Hi ha cossos que busquen camí
a les hores del son sense destí,

Com si fossin espermes cap a l’òvul.Com si fóssim mussols, sols, ens evitem

entre els altres.

Intentem ser millors, originals i diferents,
i suportem els nostres posats incoherents.

Quanta felicitat que s’acaba quan et tapes i dorms.
Quanta incomprensió compresa quan somnies.

2009-09-18T07:00:00.000-07:00

Absorbim matèries
per omplir-nos les idees.
Ens vestim de molts colors
o de cap, però ens vestim.

L'espiral constant de la pregunta
ens fa casa sense fonaments
ni teulada. L'univers és un finestral
sense finestres.

Som indigents vivint
de les escombraries del coneixement.
Som els toros que vaguen ferits
pel pou de l’abisme
i, també, els ocells que dansen cap el sol.

Som l'esperit rebotant contra el cos,
l’existència que vomita vida.

Refugis

2009-09-16T04:12:00.000-07:00

Refugi I

Em tanco dins de res, dins de mi. Em moc, ben quiet. Deixo de respirar, però no moro. Tanco els ulls per veure-ho tot, i crido sense obrir la boca. El silenci penetra les meves orelles i sento el no bategar del cor. Les mans resten tancades, ho agafen tot. No faig res, perquè ho vull fer tot. No faig res, perquè ho puc fer tot.

“tenim el paradís tant endins que cal sortir per entrar-hi. tenim el paradís tant endins que cal sortir per entrar-hi.” R. Mas

i …

Generalment trepitjo de peus a terra, però de vegades desconnecto mentalment, m’aïllo socialment, marxo a un món paral·lel i secundari on la realitat es transformada o simplement obviada. No puc deixar de ser un ser social amb una individualitat persistent.

Refugi II

“Només travesso trossos de vidre trencats trivialment, que per casualitats de la vida formen tetraedres.” At versaris

“M’endinso tot i en paral·lel a l’altre banda del mirall.” Roger Mas.

Ens asseiem i reposem. Busquem endins el que no trobem a fora. Ens costa quadrar el que volem amb el que tenim. Volem ser el que ens agrada, i no allò que ens agradaria ser. Costa d’entendre que el que tenim, és el que hem buscat. És dur. Però hem de mirar, fa uns anys ni caminàvem. Aixecats perquè és llei de vida, podem restar de peus per pròpia voluntat. Tenim l’oportunitat de condicionar el que volem, i així, aconseguir voler el que tenim. No podem saber el que serem, però si, decidir el que anem sent.

Entre

2009-09-14T06:57:00.000-07:00

Entre la Utopia i la possibilitat, serà.

Entre la veritat i la mentida, podria ser.

Entre l’hauria de ser i el ser, vaig sent.

Entre la reflexió i la acció, faré.

Entre el passat i el futur, present.

Entre la raó i l’emoció, jo.

Entre el desig i la necessitat, poder volent.

Entre la vida i la mort, divagador.

Paradigma del ser i del no ser

2009-09-10T06:13:00.000-07:00

Deixeu-me que us enumeri tres teories, que lluny de ser enginyoses, elaborades i pròpies, sembren la obvietat i encara més, l’originalitat (d’origen) que conformen o configuren el paradigma i la definició, sense accepció possible, del meu ser i del que és el mateix, del meu no ser:

Primera;

He estat

Segona;

Estic Sent

Tercera;

Seré

I si ho voleu en negativa;

No sóc.